Resultats de la cerca frase exacta: 30
Diccionari de la llengua catalana
|
1.
vessant
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que vessa. Aigües vessants. Aiguavés 1 . Coster que uneix el tàlveg i la carena o la base amb el cim d'una muntanya. Faceta, aspecte. Aquest tipus de problemes sempre es pot atacar des de vessants diferents. [...]
|
|
2.
socoster
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Part més alta d'un vessant. [...]
|
|
3.
aiguavessant
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Vessant d'una muntanya, d'una serralada. [...]
|
|
4.
tremusal
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Vessant triangular o trapezial d'una teulada. [...]
|
|
5.
esbaldregall
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Dipòsit detrític format lentament per les roques caigudes per un vessant. [...]
|
|
6.
canalitzar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Solcar de canals (un país). Convertir en canal (un riu), fer-lo navegable. Conduir (l'aigua d'un vessant, d'un desguàs, etc.), per mitjà de canals o recs. Els sindicats canalitzen les lluites obreres. [...]
|
|
7.
contrapendent
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Pendent de sentit contrari al pendent natural del vessant. Terrassa en contrapendent. [...]
|
|
8.
empit
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Pujada, costa, molt inclinada. Part més forta d'una pujada. Vessant de muntanya. [...]
|
|
9.
esllavissar-se
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Una massa de terra, de rocs, etc., desprendre's i caure d'un marge, d'un vessant, d'un cingle, d'un mur, etc., lliscant. Les pedres s'esllavissaren sobre el camí. Va esllavissar-se un tros de marge. El coixí s'esllavissava i queia del llit. [...]
esllavissar-se
|
|
10.
saplà
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Replà d'una escala. Tros de terreny pla en el vessant o al cim d'una muntanya. [...]
|
esllavissar-se
1 v. intr. pron. [LC] Una massa de terra, de rocs, etc., desprendre's i caure d'un marge, d'un vessant, d'un cingle, d'un mur, etc., lliscant. Les pedres s'esllavissaren sobre el camí. Va esllavissar-se un tros de marge.
2 v. intr. pron. [LC] per ext. El coixí s'esllavissava i queia del llit.